Minibús intergalàctic és una banda de rock sorgida a Girona el 2021 formada per l’Aram Figueras (Guitarra solista, veu), la Ivette Roig (Baix), l’Eduard Lazo (Bateria), l’Ícar Iranzo (teclats, veu principal) i en Santi Fonfría (Guitarra, veu principal). Un grup d’amics de la seva etapa universitària que va decidir fer una banda de rock per poder escoltar tot allò que els hi agradaria que existís a casa nostra i no hi era.
Habituals de l’escena mod, garatgera i psicodèlica, el 2023 van estrenar el seu primer treball de llarga durada “Meditacions des dels Miratges Mercúrics”, produït per Vicente Maciá (Carrots, Pigmy) i editat a NEU!. El seu debut fixava una devoció per la sonoritat i l’estètica seixantera de bandes com The Byrds, The 13th Floors Elevators o Pau Riba, alhora que també els movia una necessitat d’expressar l’inquietud present del jovent post-pandèmic i post-Procés. Un any més tard estrenaven “Música humana: Thalassa”, un EP de 4 temes on s’adverteix una evolució cap a una sonoritat més contemporània, influïda per l’ambient, el noise i la neopsicodèlia.
Des de la seva presentació al BCN Psych Fest l’abril de 2024 a la Sala Upload, la banda ha girat el seu directe a arreu de Catalunya. Des d’ateneus de barri i casals populars, passant per l’Adoberies Fest, l’Heliogàbal o el Festival Cruïlla, Minibús intergalàctic ha compartit escenari amb bandes locals (Remei de ca la Fresca, Fetus, la Ludwig Band, Ypnosi) i internacionals (DAIISTAR, A Place To Bury Strangers, The Mystery Lights).
Durant aquests últims dos anys, el grup ha rebut l’acompanyament artístic de La Marfà i ha sigut seleccionat grup Cases de la Música 2025, fet que els ha ajudat a preparar el seu segon LP al llarg del 2025.
Ara estrenen el seu segon àlbum de llarga durada, titulat “Moviment oscil·lant polinòmic”. Seguint amb l’evolució prèvia, la banda ha explorat noves sonoritats influïdes per la neopsicodèlia, el noise, el shoegaze i el post-punk dels anys 80 i 90. Enregistrat a Casa estudio (Granada) i a Casa NEU! (Salt) la tardor de 2025, el nou disc ha sigut coproduït per Martin Glover “Youth” (The Killing Joke), Enric Teruel i Xavier Salvatella. Sense perdre de vista els seus referents principals, Minibús intergalàctic evoluciona cap a una sonoritat més crua, fosca i sorollosa de bandes com The Jesus and Mary Chain, Spacemen 3, The Stone Roses, Ride o Slowdive.
